Els Ocellets i Can Lluís estan dirigits pels germans Javier i Fernando Rodriguez, que compten amb una llarga trajectòria dins del món de la restauració i l'oci de Barcelona. Fernando i Javier són la tercera generació que es dedica a aquesta empresa familiar, i el seu compromís sempre ha estat mantenir la relació qualitat, preu i servei amb el màxim rigor.

Can Lluís el va fundar l'avi dels actuals propietaris l'any 1929 (ja són 83 anys de tradició familiar!), i Els Ocellets s’inaugurà el 1984. Des de l’inici, l’estil acollidor dels restaurants va afavorir la presència d’artistes, intel·lectuals i esportistes, i així es va anar formant la singularitat de l’ambient que els caracteritza.

És difícil relatar el munt d’anècdotes ocorregudes durant tots aquests anys, però una de les que es poden explicar va ser la del dia que va venir a sopar Victorio Gasman. Us puc assegurar que tant el públic femení com el masculí va quedar impressionat, perquè la seva simpatia i glamur van fer les delícies de tot el restaurant. A l'hora de marxar, li vaig confessar que la visió de la seva pel·lícula Querido Papá m’havia marcat profundament i, mentre li explicava les meves sensacions, em va sorprendre que m’escoltava tot atent i emocionat, i després m’ho agraïa amb afecte. Això només ho poden fer els més grans, i ell ho era.

Uns anys més tard va tornar a sopar amb un amic comú, però aquesta vegada no estava per anècdotes ni comentaris. Per això, li vam preparar el plat que més li agradava: unes gambes fresques pelades. Quan va marxar, el vam acompanyar a agafar un taxi i vam tenir la impressió que era el seu comiat, que no tornaríem a veure’l més. I així va ser, perquè al cap de poc temps una cruel malaltia se’l va endur.

També hi ha anècdotes divertides, evidentment, com el dia que va venir a menjar el cantant Chiquetete i una senyora que hi havia al restaurant em comentar la semblança d’aquell senyor amb el cantant. El moment més divertit, però, va ser quan de sobte es va posar a cantar i aquesta senyora em va tornar a cridar dient: a més canta com ell!

Aquests breus records d’història només tenen la intenció de provocar el vostre somriure i apropar-vos a allò que amb tant d’esforç aconsegueixen els germans Fernado i Javier als seus restaurants: que us sentiu com a casa.